
Deixant de banda el mal temps, les vacances a Carcassona van ser molt benvingudes; grans passejades, bon menjar i una habitació-càpsula d'hotel petita i emmoquetada per minimitzar accidents infantils. Alternant cotxet, motxilla i caminar el Roc ja pot anar per tot arreu. Es porta bé als restaurants, sempre que se li deixi tastar tot, és clar, fent gala d'un nivell de comunicació envejable, similar al de la majoria de turistes espanyols, basat en extendre l'índex cap a allò desitjat i dir "aixòooo!". Observeu si no la cara de seguretat fullejant (i destruïnt) una carta de vins a la foto de dalt.

Ara de les vacances ja només en queda el record en forma d'estómacs reinflats pel foie i el bon vi, i un trosset de formatge pudent a la nevera. I per acabar-ho d'arrodonir, hem rebut no una sino dues mones, què després de la foto de rigor, naturalment, s'han incorporat també a les nostres panxes castigades.


A la guarderia se'ns informa que els nens han començat unes classes de "musicalitat", per què comencin a descobrir el ritme, la melodia, etc. Calia que portessin el que suposo que és el seu primer instrument musical, una ampolla de plàstic amb pedres a dins, convenientment segellada per evitar convertir la classe en una pràctica de traqueotomia. Sembla que als nens els encanta. Veurem si acaba sent el primer "ampollista de pedretes" professional.

La progressió, mentrestant, continúa normalment (suposo). Pel Roc comença a ser més pràctic caminar que gatejar, per exemple. Pot anar més de pressa d'una banda a l'altra tot i els esforços i contorsions que requereix posar-se dret. Això també té la seva contrapartida, en forma de trompades, caigudes de cul, i una especial devoció per fotre's de cap als 'cantos' dels mobles. Com que ja arriba als panys, ja sap obrir i tancar portes, amb un gust especial per la del lavabo mentre hi ha algú a dins.



A la resta de fotos: cosinets, avis i una visita a la mimi, la conilleta de les cosines, que viu en un zoo individual del qual fa temps que, en secret, en projecta la fugida. La delaten els sis túnels que té començats, però ella continua fent cara de què no.
1 comentari:
Osti! que gran! que gran! i que guapo! i que guapos tots!! i quantes mones i ous i pilotes de xocolata...segur que va "xalar" com un boig!! quina enveja!! ;)
Petonets per tots des de Turku!!
Publica un comentari a l'entrada