dents + baby nyam = caca

Després de la sorpresa que va suposar treure'l de l'habitació i que dormís millor, ara fa un parell de dies que el Roc no dorm tan bé. No sabem si per culpa de la calor, de les dents (li estan sortint els dos incisius de la mandíbula inferior) o perque sí.
El que sí que continua fent de fàbula és cagar-se a sobre, sobretot si és en llocs inesperats. Aquest matí la merderada ha estat tan notable que la Carlota l'ha volgut immortalitzar:

Observeu que la taca ocupa bona part del pijamet i arriba gairebé fins al coll. Ometré aquí la foto de la taca del nostre llit.
Pel que fa a la resta, està molt simpàtic. Cada dia ens obsequia amb algun que altre discurs, encara que estigui sol a la manteta d'exercicis. Xerra molt, sobretot diu "te", "de", "da", "bue" i "fa", però per gran desesperació nostra, i malgrat la insistència, no acaba d'encertar ni "pa" ni "ma", fins al punt que la carlota -tramposa- ha decidit canviar-se el nom de "mama" per "fafa", a veure si així l'encerta abans.
En públic es porta molt bé i fa riallades a tothom. Quan anem pel carrer totes les iaies s'aturen i li diuen coses. Si voleu atreure l'atenció d'una iaia, tingueu sempre un nen petit a mà. És curiós com ha canviat la reacció de les mateixes iaies en pocs mesos. Abans , per elles jo era un jove foraster mal afaitat, un perill potencial, vaja. Se'ls veia als ulls. No em deien ni mu, és clar. Mentre que ara sóc un pare ultramodern que té un nenet preciós, i no puc anar a buscar el diari sense que m'aturin per dir-li algo al Roc.

Una altra novetat de la setmana és el "baby nyam". És una mena de xumet gros que enlloc de xumet pròpiament incorpora una reixeta on s'hi poden col·locar trossets de menjar, per tal que el nenet xumador ho pugui tastar sense perill que s'ennuegui tragant-ne un tros. De moment semba que li agrada força. Ho hem provat amb pera, poma i plàtan. Aquest últim intentarem evitar-lo, d'ara en endavant, perque acaba convertit en una pasta enganxifosa que es cola pels foradets i s'escampa fins que tota la casa és enganxifosa i fa olor de plàtan.
L'àvia paterna insisteix que li hem de deixar provar amb pà amb tomàquet. A mi ja em sembla bé, és com si fos una prova d'autèntica catalanitat, però encara és d'hora. L'invent el va trobar la Carlota per internet, i li va agradar tant que el va voler tan sí com no. De moment és tot un èxit. Aquí una mostra en acció (atenció especial al so dels xarrups):

A la feina, mentrestant, m'he passat al bàndol dels que sí que ténen nens, de manera que ja no em sento exclòs quan la conversa va de caques o biberons. És més, moltes vegades, per la novetat, sóc jo l'iniciador de les converses. O sigui que suposo que m'he convertit en el papa babós i pallisses que només parla de les moneries que fa el seu nen. Només em falta posar la foto al salvapantalles de l'ordinador.
Per cert que l'altre dia mare i fill em van venir a buscar a la feina. Com sempre, el Roc va despertar grans elogis, i papa i mama vam marxar tan cofois cap a casa que gairebé no passàvem per la porta.