Aniversari, collit, aficions i, com sempre, alletament

Avui es l'aniversari (mesiversari?) del Roc: fa dos mesos, més amunt la foto commemorativa de l'ocasió (no, no som gegants, és que la porta d'entrada és petita). Per celebrar-ho hem anat al metge per a que li punxessin 4 o 5 vacunes i per a que la pediatra el remenés i maregés una mica. A jutjar pels plors, no sembla que aquesta celebració li hagi agradat massa. Així que hem decidit comprar-li un regal de consolació: el matalàs del bressol que encara no teníem. Un dia d'aquests acoplarem el bressol al nostre llit i apa a gaudir del collit (el que els espanyols en diuen colecho, no cogido, eh?). Per aquells que ho trobeu fatal, sí, ja ho sabem: no hi haurà manera de fer-lo fora del llit (per no parlar de fer-lo fora de l'habitació) i no és manera d'educar-lo i no tindrem intimitat i ja veurem com ens en penedirem. En tot cas, ja hem pres la decisió, o sigui que no cal que ens intenteu convèncer. També té els seus avantatges, no us penseu.

A banda de la tortura, el metge ens ha dit que tot va bé. Ja fa 58 centímetres i ha superat la barrera psicològica dels 5 kilos (tot just fa 5.080gr). Com sempre ha aprofitat que el tenien despullat a la camilla de la consulta per marcar terrirtori i fer una bona pixarrada, sospito que no és l'únic que ho fa, o sigui que aquella camilla... millor no pensar-hi. Hem fet un parell de preguntes sobre el tirallets (sí, el "sacaleches", quines ganes de provar-ho eh? amb aquest nom...) i un dia d'aquest provarem de munyir-me i donar-li a veure com va la cosa.

A la foto no ho apreciareu però ja m'he fet una de les meves desgràcies als cabells. La llarga melenassa que tenia ja deu corre Ter avall i ara llueixo una imponent mitja melena amb escales rectes i haig de portar cinta obligatoria perque el remolí del davant sha desmadrat. Com que me'l vull tallar ben curt, estic intentant convèncer al Ramon per a que operi, però no hi ha manera. Ja veig que hauré d'acabar de desgraciar-me el pentinat jo mateixa. Tant bon punt el tingui acabat ja us penjaré una foto per a que jutgeu com es talla una el cabell mirant-se el mirall (jo sempre m'he embolicat amb la dreta i l'esquerra mentre em miro, o sigui que puc quedar feta un quadre). Ah! i parlant de quadres, en la recent excursió a Barcelona vam comprar materials per pintar (pintura acrílica, pinzells...) i estic fent els meus pinitos. De moment li he venut el primer quadre al Ramon per 1 euro, però ja ens imaginem les subastes milionàries a Sothebys que permetran que deixem de treballar.

Quant al tema de l'alletament, sembla que les noves dificultats inicials imposades pel dr.Moco ja les anem superant. Després de 2 dies de drama d'ell i meu, i d'haver decidit fer servir la posició de rugby, sembla que s'agafa bé i menys temps (tot i així sovint són 45 minuts...), a mi no em fa mal, dorm millor i més temps i no està tant pesat. Èxit, almenys de moment.